l'últim sopar de l'artista pobre

2 comentaris:

Anònim ha dit...

.lapislàtzuli!


Deia l'antic poeta
La pintura és poesia muda;
la poesia, pintura que parla.

però quan un (nou poeta)
va més enllà
de la parauala i el color
i el so traspassa la llum
i la llum atrapa el so
què és poesia?
qui és el poeta?

poesia de so
poesia de llum
i tot és poesia!

i el poeta...
la primavera!

(és que clar,
la primavera
i tal...)

.mesobrenparaulesijoquèsé! ;-)

visca!
m*

SPS ha dit...

Què esperar d'un panxó policromàtic i indigest? Una visita a can Felip?
Art sofert...

 
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons