Un vaixell carregat de llavors solca erràtic l'univers

La resposta és SÍ i m'hi abocat massa
a l'abisme del SÍ. Tant que encara no fondejo.
Però és vitaja densament a través del SÍ.
Com creuant un estiu de somnolència espessa
sense voluntat ni d'alçar un dit per endur-se'l a la boca.
Viatjant a través del SÍ, un, coneix el NO.
I el NO és un mirall vist amb ulls d'un altre.
I el NO és l'altre nostre jo que dóna vida.
He fet nàixer moltes vides en el SÍ. El SÍ és la gran mare
de totes. És facil crèixer en el SÍ.
Però l'única llavor que pot viure és la que germina en el NO.
El SÍ és el foc robat on es forja la gran pedra.
El NO és un abisme?

1 comentaris:

Anònim ha dit...

per això d'aquest unviers
meu o no meu
no teu o teu
en cauen com incendis
cues d'idees
arrels fosforescents
ones de ventades
flors incandescents

per això entre l'estelada
els peixos boten
amb els sís i els nos
i els nos i els sís
i esdevenen
terres
vides
morts
espines

sempre abismes
però mai abismes en abisme
si hi ha errors però llavors

tant si sí com si no


m*

 
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons