giroscòpia de la ira


Durant anys he estat segur que quan el ratolí torna a casa coixejant des de la sínia del parc d'atraccions incendiada, ja ha rumiat un nou i implacable pla per matar el gat. 
J.D. Salinger


Fes-li saber que la ira
és de colors i que explota
a glopades vermelloses 
i embrutides que fa cops
a les temples colossals 
i salnitre rere els llavis
que s'engega i no s'atura
fa parets de calç roent
i somriu amb puteria
fa xiular l'aigua del cap
fa vessar els volcans del pit

i s'escup sencera i viva:

com d'un part sorgeix la ira.

I fes-li saber la forma exacta
de la teva ira els carrers 
que la travessen els folls que hi viuen
l'estreta sortida d'emergència
el punt i la palanca i la mina
de carbó i el plànol i l'estigma.

Que és diferent la teva ira
més vermella més directa
més veloç i contundent
té més lletres que altres ires
i més vents i més llampecs.

És la ira de debò 
i l'hi has de fer saber.

I amb l'amor fes-li el mateix.

I amb les mateixes paraules.

l'escena del sofre



A la dona, s'hi va net. Com batejat.
I se'n torna brut. Com de la mili.
Blai Bonet


M'agradava a l'hora de les fosques simultànies
desplegar ràfagues de llum: obria al màxim els braços,
i pels passadissos de les cases que he estimat
s'escampaven lentament petites figures humanes
de la mida d'un peixet, brillants, acompassades.
Sabien trobar els racons obscurs de la vergonya
i els amagatalls precisos de les innobleses, i s'hi quedaven
il·luminant-los, mostrant-ne l'estructura oculta.
Aleshores, jo aprofitava i repassava l'inventari,
i aprofitava i netejava les parets,
i aprofitava i obria les finestres i deixava entrar les fulles
que queien dels arbres d'altres racons o jardins que ja
havia apuntat i repassat en d'altres inventaris,
i aprofitava i passava el palmell obert de la mà
pels cristalls esmolats que creixien en alguns mobles
i deixava brollar de la carn oberta una sang calmada i brillant i que toqués terra
i el taqués, i tot seguit trepitjava amb els dos peus les taques que quedaven
tot saltant-hi a dintre, i més tard aprofitava per estripar els inventaris antics
i, mentre, les petites figures humanes escampades, agafades de les mans,
es tornaven més incandescents i radioactives i desacompassades,
i amb un gran esforç final esborraven les imatges dels fracassos,
feien públics els amagatalls, traçaven unes línies noves als plànols de les cases dels amors
i desapareixien.
I emmig d'un silenci fresc i net, jo tancava els braços, renovat.
I al retrat de Dorian Gray hi feien niu rates.
 
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons