res

La rue est dans la nuit comme une déchirure,
Pleine d'or et de sang, de feu et d'épluchures.
Blaise Cendrars


vós senyor sabeu que sóc bo
que ja no jugo a cartes 
ni desitjo batre marques
per què em feu perdre la raó?

bec el que veig si és tan lleig
que acovardeix l'empenta del jo
la vostra imatge versió loser senyor 
no s'orienta en el bromeig

va perduda palpant fent-se l'altiva
ferida greu sense poder crear saliva
i atemorida sent venir el dolor
que vós patíreu també per amor

senyor digueu-me qui sóc jo?

sóc la cara o sóc l'esquena?
sóc el ferro o la balena?
sóc el grill o la patata?
el trapezi o bé l'acròbata?

sóc el boig o sóc estrella?
de quina constel·lació?
vós sabeu que sóc bo
que sóc fidel a la costella

però digueu senyor

per què em feu perdre la raó? 

afanya't que un cometa ens crema el cel com un full de diari i

ho mirem des de dalt d'una muntanya
l'hem feta amb escombraries nostres
no reciclades no engolides
la pura merda emocional

després de tal fita
ens podrà sorprendre
encara
de la bellesa de les coses?

riem fort

perquè riure és el llamp enmig de la nit

però després ve el tro que fa plorar els nens
en les cases de pedra dels pobles minúsculs

cors que s'empetiteixen
ulls que no ragen
banderes esgarrades

vaga de trens

 
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons