costelles

Ens perdérem, caminàrem
nits i dies dins el bosc.
Miquel Bauçà

érem dos i no ho sabíem tots els dies
perquè érem els dies mateixos
les ramalles dels jardins amb tot d'esqueixos
les boires que brollaven de les vies

què dic boires que érem cossos
érem mossos i arrebatos i carn gula
la natura dels processos dels borratxos
érem l'art i uns mamarratxos

i uns satèl·lits que orbitaven una pruna
érem de fang i sota l'aigua
vam pressentir la riuada

la sequera els munts de runa
la mà que marcava la carta
érem peixos que es llançaven dins la barca

1 comentaris:

Anònim ha dit...

M'encisa, enhorbaona estàs fet una màquina, petons!

 
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons