Costumari 2020

Perquè ser tristos causa vergonya 
en l’actualitat festiva que vivim, 
la tristor és un pària que assistim 
perquè deixi d’existir: mera carronya.


L'as i els ossos

Que queia la tarda era evident
perquè el dia feia baixada
jo venia del matí de la vida
una existència vertical

El cap mirava amb els cabells
suraven
com arrels de pensaments
escampant-se per l'aire

Els ulls tancats per no enganyar-se

Al meu davant la bellesa
el perfum
la temperatura
cuinaven un plat calent
en la forma i el desig d'una dona

I em vaig deixar heure amb tot

Amb la decisió i la indecisió
amb el gest i la conclusió
amb la idea i el foc

Què sabies tu d'aquest llenguatge?
Què sabia jo de tu?

Uns escacs de regles estrangeres

era l'ambient que respiràvem.

ronda de nit

la nit té la longitud d'aquest llit
i el pes d'aquestes mantes
s'esdevé el món fora de la cova
i lentament ens descosim la boca
tremolant no sé si de fred
les paraules dites brillen sòlides
per l'habitació i com que
no hi ha lluna fan pujar sense voler
les aigües d'aquest dia
creat a mig camí del somni i de nosaltres
car la nit té una mida exacta
té una cara que sabem
té una veu que encara parla
i que no arribi el matí
i que no arribi

La diferència entre Orfeu i jo

Jo no vaig baixar mai a l'infern
per treure-la d'allí, no:
jo vaig travessar-la ella
per treure'n l'infern.

I vaig sortir-ne viu.

L'abisme, arrapat, 
encara em regalima
com una ferida de guerra.

Us ho estic explicant.






què és la pena

és el forat al gra d'arròs
per on circula el so d'un fantasma de llençol
és Chris Isaak menjant puntes de coixí
és la gota freda que no saps d'on cau i et llepa l'esquena
és el desert un dia d'hivern cobert de neu blava
és no saber ballar la música que posen
és com quan marxes sense avisar i els amics et busquen
és un idioma desconegut en un país desconegut amb el que saps que et salvaries
és mitja volta i torna a creuar el bosc
és cap d'any entre tenebres
és un niu de caderneres esclafat per un nen que no sap de què va això de la bellesa
és pensar per què vas fer construir el laberint si no hi vol entrar ningú
és no tenir diners per tirar el laberint a terra
és demanar aigua des del llit en un deliri de la febre
és sortir de nou al caire del barranc després de pensar que si no volaves et salvaries i salvar-te
és tirar enrere en una cruïlla
és menjar de règim perquè sí
és fer un poema que es tituli què és la pena

història trista d'una palanca

buscava una palanca
quan em vaig regirar les butxaques
una palanca per moure el món
el meu món
la buscava a les butxaques
a la motxilla
l'hauria d'haver buscat en una fàbrica de palanques
la que tenia vella es va partir al primer intent
una que em van deixar era guerxa i no servia:
o hi feia molta força o hi renunciava
però jo volia moure el món!
la tercera era exactament la que volia
i la vaig emprar molt
i vaig moure una mica el meu planeta
que va acabar caient
en un camí 
per on passava un altre planeta
que no havia necessitat mai una palanca
de la nosa es van semar tos dos
quan surt el sol per cadascun dels horitzons 
encara penso en la palanca:
"si almenys hagués tingut un punt de suport!"



bleix

deixar una pedra en una riba
que creixi el torrent
que creixi el torrent molt
que creixi tant que la gent s'ennuegui
que ningú no respiri metre duri la torrentada
que ningú no es mogui mentre duri la torrentada
que tothom tingui por durant la torrentada
que tothom tingui molta por durant la torrentada
que la torrentada s'acabi
que la gent respiri quan la torrentada s'acabi
que ningú no estigui quiet quan la torrentada s'acabi
que ningú no tingui por quan la torrentada s'acabi
que ningú no tingui gens de por quan la torrentada s'acabi
que la pedra no s'hagi mogut de la riba


 
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons