Fes per mantenir la ment pura, perquè l'home es converteix en allò que pensa.
Mailtri Upanishad
Al matí he apujat la persiana i he trobat la primavera
amorrada a la finestra de cristall i
pel túnel mínim d'un forat que hi ha en el marc
ha xiulat l'airet que ve de lluny i he recordat
la llum definitiva i groga i he sabut
que aviat hi haurà ocells petits i nous
com els estranys estels de color lila que cauen al desert i uns anys
després neixen arbres que només duren un dia sí però
la seva ombra la troba un caminant i li salva la vida.
Al migdia he travessat l'estació de l'any i he tret el cap a la ciutat i
he alçat la vista i mirava lluny i
sense núvols el cel no es replegava com abans no el cel era
el cel de quan jo era petit un cel blau que ofenia els ulls on
m'empeçaven a créixer el primers ocells i he pensat on eren si
eren vius si algú els tenia una noia si el cel els engolia cap endins o els donava
un blau més suau per fer-los respirar i els amollava.
A la nit he vist la lluna i m'ha semblat un gran cigró i m'han eixit les ales
i he partit a picotejar-la.
Le ciel était seulement un peu plus foncé et plus haut.
René Daumal
Arreu, pertot, grutes invisibles s'enfilen
per dins dels ventres de la roca.
En llocs més concrets, els animals
segueixen els senders vorejats dels grans arbres
que s'agafen les espatlles i es sacsejen
i, al món de sota els peus, cada buit té un equivalent en la matèria.
Però això, a l'inrevés, no passa;
llavors, és la vida i són els actes: anem fent el nostre buit
per encaixar-hi bé un dia.
Conec un home; un home que s'intuïa en totes les coses.
Era un home que encara necessitava dades, empirismes, certificats de fe,
i li calia veure per creure que veia.
I un dia, l'home va veure els mentiders banyant-se junts.
Quan li van dir "hola" es va quedar cec de naixement, perquè,
en aquell moment de la fosca, vegé la llum i, de lluny, vingué al món.
El cel era una mica més obscur i es trobava més amunt.
Sota la inacabable bóveda nocturna, tancà els ulls de dins
-que són com els llums oberts de les habitacions de les cases
quan fa sol a fora- i veié el silenci:
La contravolta de cel es girava com un pop
per callar a la definitiva.
I els profetes on eren? -pensà en ells. I els científics,
per què no mesuraven déus improvables i els feien existir?
Trobà una veritat, que només es veu entre entre nosaltres i l'espasa,
i no diu res, ni fa soroll. En té prou amb ser-hi.
I davant seu, un, no hauria de dir res, perquè les paraules són com les clofolles
de cacau que es deixen caure sobre la taula,
fora del plat, havent acabat de menjar.
En silenci, arreu, pertot, grutes invisibles s'enfilen
per dins dels ventres de la roca. Conec un home
que fa el seu buit cada dia per encaixar-hi.
René Daumal
Arreu, pertot, grutes invisibles s'enfilen
per dins dels ventres de la roca.
En llocs més concrets, els animals
segueixen els senders vorejats dels grans arbres
que s'agafen les espatlles i es sacsejen
i, al món de sota els peus, cada buit té un equivalent en la matèria.
Però això, a l'inrevés, no passa;
llavors, és la vida i són els actes: anem fent el nostre buit
per encaixar-hi bé un dia.
Conec un home; un home que s'intuïa en totes les coses.
Era un home que encara necessitava dades, empirismes, certificats de fe,
i li calia veure per creure que veia.
I un dia, l'home va veure els mentiders banyant-se junts.
Quan li van dir "hola" es va quedar cec de naixement, perquè,
en aquell moment de la fosca, vegé la llum i, de lluny, vingué al món.
El cel era una mica més obscur i es trobava més amunt.
Sota la inacabable bóveda nocturna, tancà els ulls de dins
-que són com els llums oberts de les habitacions de les cases
quan fa sol a fora- i veié el silenci:
La contravolta de cel es girava com un pop
per callar a la definitiva.
I els profetes on eren? -pensà en ells. I els científics,
per què no mesuraven déus improvables i els feien existir?
Trobà una veritat, que només es veu entre entre nosaltres i l'espasa,
i no diu res, ni fa soroll. En té prou amb ser-hi.
I davant seu, un, no hauria de dir res, perquè les paraules són com les clofolles
de cacau que es deixen caure sobre la taula,
fora del plat, havent acabat de menjar.
En silenci, arreu, pertot, grutes invisibles s'enfilen
per dins dels ventres de la roca. Conec un home
que fa el seu buit cada dia per encaixar-hi.
17 de març 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
