té seu

T'aniran formigues per la roba, si no l'aixeques del terra.
Blai Bonet

en el moment de la sinceritat
quan és u qui sap on és
però algú altre ho vol saber també
en el moment de preguntar-se
si és un bosc frondós o un laberint
o un desert i som albins
o la nit del caçador
l'indret on ens trobem
en el moment de ser sincer
a voltes alguns cops en certs papers
no ho sabem
ser




locus a menus

La llibertat comença rere el vòmit
Joan Fuster

me'n recordo i tu no ho sé
de tu d'allò del tot del poc del res
del més i els mesos dels panys
dels danys i d'anys de mals petits

de dits i ungles pell i crits i atacs
dels cossos la sorra i el tros de ment
que penja encara d'un pàl·lid rostre
del pal i què que sigui l'hora de ser tard

i què les monges descalces i què la rentadora
i què els veïns que espien i les taques dels llençols
i les burilles apagades al cor

no n'hi ha més de gravetat ara a l'espai
no era abans tan greu sense mil·límetres
m'entens? me tens? ments?



les pors celestes

Ara voldria 
tornar als vint anys
i et portaria 
pels meus bancals.
Desideri Lombarte

els gals tenien por que el cel els caigués a sobre
i a mi quan m'ha passat només he pogut pensar:
coi de terrible bellesa que m'envolta per tot!

no recordava tant de blau no ho sabia tan poc núvol
no el sentia bé el sol abans era sord dels rajos rojos
entenia la setmana com set dies de circuït

és aquí on pugen les pregàries dels qui preguen?
és aquí on arriben els gemecs de tots els sexes?
és aquí la finestra oberta des d'on espien els déus ?

digueu-me el password o poseu-me el segell
al braç sant pere segurata
porto droga de la terra per la gent del purgatori

i m'hi vull llogar un trosset quedar-m'hi i ser salvatge
en aquest cel salvatge ple de mort i primavera
que em cau a sobre i regalima oh! com la vida quan la bec a gal

oh! europa és un nom antic

Podríem fer moltes coses:
pujar a la teulada
                      Irene Solà

ai, he estat feliç... però quan?
quanta estona? i per què?
molt sobtadament he mirat l'amor
als ulls fondos i m'hi he tornat
a perdre i hi he nedat a pèl
com cremaven les aigües!
gairebé m'oblido del tendre
ventre de l'oliva trencada
del melic dels somnis agitats
que no podia veure
d'aquella olor de cosa certa
de bec d'ocell d'enigma per resoldre
de finestra verda
de besar una espiga
però quan ha succeït?
fa segles o aquest matí mateix?
ahir nit o a l'origen del món?
sargantana de l'amor
que t'escapes i em deixes la cua
com una àncora
queda't més deixa't una sabata
les claus de casa el mòbil
oblida paraules pels racons
reclama-me-les d'aquí uns dies
que en faré ara d'aquest enyor
nou que torna a tenir la teva forma?
l'encanteri bruix d'acer rogenc
imposa suau i a mida
cap racó sense vestir
sortiran bones les fotos
i mogudes també

locked

Que arribi, que arribi,
El temps que els cors ens lligui.

A. Rimbaud

la meva vida
és una casa amb moltes cambres
cada cambra amb el seu pany
cada pany la seva clau
cada clau el seu clauer
i una clau mestra
per entrar i sortir de cada cambra

hi ha moments que em poso molt nerviós
perquè em sembla que he perdut aquesta clau

em pregunto "-no hi podré entrar mai més aquí
en aquesta cambra on vaig ser feliç?"
remeno amb ànsia les butxaques
deu cops mil cops
cada vegada més inquiet

penso un lloc ocult ple de claus mestres

m'esgarrifo

CoLoFoNg

Una dona que hem estimat
més la mateixa dona que no ens ha estimat
fa zero.
Marin Sorescu

Passar comptes és millor fer-ho
amb algú que no n'hi entengui, 
                                                com nosaltres.
Per això la vida, implacable matemàtica,
de tant en tant, 
                            ens estafa.


quot line

he traficat llum
l'he fet passar
entre les bales
ara és tot més clar
no hi ha nits que
siguin del tot blaves
els caps d'agulla
sota les ales
marquen la costura
i els desastres
com de costum

costelles

Ens perdérem, caminàrem
nits i dies dins el bosc.
Miquel Bauçà

érem dos i no ho sabíem tots els dies
perquè érem els dies mateixos
les ramalles dels jardins amb tot d'esqueixos
les boires que brollaven de les vies

què dic boires que érem cossos
érem mossos i arrebatos i carn gula
la natura dels processos dels borratxos
érem l'art i uns mamarratxos

i uns satèl·lits que orbitaven una pruna
érem de fang i sota l'aigua
vam pressentir la riuada

la sequera els munts de runa
la mà que marcava la carta
érem peixos que es llançaven dins la barca
 
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons