la nit té la longitud d'aquest llit
i el pes d'aquestes mantes
s'esdevé el món fora de la cova
i lentament ens descosim la boca
tremolant no sé si de fred
les paraules dites brillen sòlides
per l'habitació i com que
no hi ha lluna fan pujar sense voler
les aigües d'aquest dia
creat a mig camí del somni i de nosaltres
car la nit té una mida exacta
té una cara que sabem
té una veu que encara parla
i que no arribi el matí
i que no arribi
Subscriure's a:
Missatges (Atom)