Dos dies després, neva.
Blaise Cendrars
Com la pedra petita posada sobre la llosa negra
en un altre continent fa deu milers d'anys,
o l'oxigen preservat en una cova marina
o la teranyina i la pols a les costelles d'un nen cadàver:
l'espera.
Els maniquis de les botigues, cada cop més bigarrats
i semblants als homes, urpins, deshumans
evadint-se de tot, perseguint genètiques porcines
i en un taüt, sines de plàstics incorruptes: restes de santes putes.
Vine.
Per què ha mort un poeta?
Un ciclamen vibra i sua en un balcó i la suor conta històries:
Un home silenciós i ritual vingut dels abismes metàl·lics,
amb les dents negres i brutes del terror, ha empunyat
una serra esmussada, ha escomès extremitats de vianants.
Ha foradat retrats de família.
Les Notícies Oficials:
La Mort penja fanals a la fosca. Fa quadres naïf! ÉS PRECIÓS!
I ha fet nèixer l'última estrella made in Ferno.
El cel és més brillant. La Mort cotitza a l'alça.
Aquest matí, al metro
Fa 7 anys
