enfrontar-se al poema
és el símil
d'enfrontar-se al sistema
pel poeta
que és el símil
de tot home qui profeta
la idea naix del no-res
el no-res rebenta la idea
el procés és senzill però complex
lo senzill és cedir a la marea
o untar amb brea i no escapi el progrés
empalmar el vers com un xut de volea!
el tret d'un fusell a l'oïda de dins
mou les fitxes d'escacs del taulell
i pren vol alterat l'estornell
abandona l'ombra i vola i s'escapa
com si un hort s'alcés de la tomba
i a tromba d'aigua florís lo tenell
així se'm forma la forma i esclata
llisca lluent com un peix sens escata
...un pensament! ...un pensament!
Oh, great creator of being, grant us one more hour to perform our art and perfect our lives
Jim Morrison
deixeu-me caure de ple en tot allò que ja sabeu
perquè la tele o dir-vos pedra així com si res
fos necessari per sobreviure-us rere les tàpies
deixeu-me llençar de dins els pesos les fustes
els rovells als metalls dels frecs exposats a la sal
i la sal exposada a la pluja de pols sota els arbres caducs
deixeu-me avançar per entre desitjos en forma de branca
deixeu-me enterrar el que no sóc com un gos faria amb un os
deixeu-me anar enrere i ser l'últim i no arribar si no ho vull
encara que les veles noves i els vaixells lluents i les illes promeses
sou vosaltres qui dictareu els passos i la banda sonora
sou vosaltres els caritatius que m'agafaran la mà al moment darrer de l'art
si és que arriba i el fareu real si arriba l'art en calma i ve la llum
de les passes que es vessen i cauen ran de les portes de possibles castells infranquejables
Jim Morrison
deixeu-me caure de ple en tot allò que ja sabeu
perquè la tele o dir-vos pedra així com si res
fos necessari per sobreviure-us rere les tàpies
deixeu-me llençar de dins els pesos les fustes
els rovells als metalls dels frecs exposats a la sal
i la sal exposada a la pluja de pols sota els arbres caducs
deixeu-me avançar per entre desitjos en forma de branca
deixeu-me enterrar el que no sóc com un gos faria amb un os
deixeu-me anar enrere i ser l'últim i no arribar si no ho vull
encara que les veles noves i els vaixells lluents i les illes promeses
sou vosaltres qui dictareu els passos i la banda sonora
sou vosaltres els caritatius que m'agafaran la mà al moment darrer de l'art
si és que arriba i el fareu real si arriba l'art en calma i ve la llum
de les passes que es vessen i cauen ran de les portes de possibles castells infranquejables
Subscriure's a:
Missatges (Atom)