Ens perdérem, caminàrem
nits i dies dins el bosc.
Miquel Bauçà
érem dos i no ho sabíem tots els dies
perquè érem els dies mateixos
les ramalles dels jardins amb tot d'esqueixos
les boires que brollaven de les vies
què dic boires que érem cossos
érem mossos i arrebatos i carn gula
la natura dels processos dels borratxos
érem l'art i uns mamarratxos
i uns satèl·lits que orbitaven una pruna
érem de fang i sota l'aigua
vam pressentir la riuada
la sequera els munts de runa
la mà que marcava la carta
érem peixos que es llançaven dins la barca
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
M'encisa, enhorbaona estàs fet una màquina, petons!
Publica un comentari a l'entrada