Podríem fer moltes coses:
pujar a la teulada
Irene Solà
ai, he estat feliç... però quan?
quanta estona? i per què?
molt sobtadament he mirat l'amor
als ulls fondos i m'hi he tornat
a perdre i hi he nedat a pèl
com cremaven les aigües!
gairebé m'oblido del tendre
ventre de l'oliva trencada
del melic dels somnis agitats
que no podia veure
d'aquella olor de cosa certa
de bec d'ocell d'enigma per resoldre
de finestra verda
de besar una espiga
però quan ha succeït?
fa segles o aquest matí mateix?
ahir nit o a l'origen del món?
sargantana de l'amor
que t'escapes i em deixes la cua
com una àncora
queda't més deixa't una sabata
les claus de casa el mòbil
oblida paraules pels racons
reclama-me-les d'aquí uns dies
que en faré ara d'aquest enyor
nou que torna a tenir la teva forma?
l'encanteri bruix d'acer rogenc
imposa suau i a mida
cap racó sense vestir
sortiran bones les fotos
i mogudes també
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada