La llibertat comença rere el vòmit
Joan Fuster
me'n recordo i tu no ho sé
de tu d'allò del tot del poc del res
del més i els mesos dels panys
dels danys i d'anys de mals petits
de dits i ungles pell i crits i atacs
dels cossos la sorra i el tros de ment
que penja encara d'un pàl·lid rostre
del pal i què que sigui l'hora de ser tard
i què les monges descalces i què la rentadora
i què els veïns que espien i les taques dels llençols
i les burilles apagades al cor
no n'hi ha més de gravetat ara a l'espai
no era abans tan greu sense mil·límetres
m'entens? me tens? ments?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada