tota la nit han udolat els llops.
Francesc Garriga
no parleu més de la neu,
atrezzo evident dels fets:
s'escampa coixa la imatge
d'un bastó que serpenteja.
concís, com la paraula
que toca i no cap d'altra,
el botxí ha omplert d'obstacles
el camí per on venia
i es fa impossible el retorn.
i què? diràs, ho sé i crec
saber que, en la incertesa
de la redempció, hi ha un pou
amb una cambra secreta
tota plena de respostes,
per si algú t'hi posa veu
en un intent arriscat
d'escriure'n un poema
on no res t'hi sobri gaire.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada