La trentena a la meitat,
i sobreviure, encara.
Dividit al doble tall
de la fulla de destral,
veu la plana des d'un cim:
mira enrera, i veu els crims;
mira avall, i veu camins;
mira amunt i, sobre els núvols,
res de nou el fa volar.
Era aquesta l'aventura?
-se demana i, mentre, plou-.
Contestar se torna anècdota,
lo salvatge s'asserena,
sent l'arena del rellotge
i, a contrallum, els cavalls
de coneguts fan brillar
al galop les seves crins.
Oh, fretura dels bells dies!
Com es torna de nou fresc
el peix pudent de tants dies?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada