Tant donne on qu’emprunter convient
F. Villon
Si és veritat que hem fet el cim
parlant mil llengües d'una sola cara
i hem hagut de tornar salivant
perquè ens mentiren amb la falta d'oxigen
Si hem sabut que la memòria i el present
es repel·len com les fitxes dobles del dómino
i hem tocat el marbre i era fred
i era més hivern que una pedra partida
Si hem posat l'orella a la paret
i hem sentit el nostre amor amant
i les estacions han rodat vertiginoses damunt nostre
i en despertar duiem sorra a les butxaques
Si els amics els hem perdut perquè no hi eren
i els ocells ja no fan niu perquè es fa nit massa d'hora
i quan hem sortit a apedregar la lluna perquè era massa aguda i tallava la fosca
hem vist caure un tros de sang quallada per una esquerda del cel
i era el desig
si hem sentit bategar campanes duríssimes i contundents
i una mà ha esgarrapat una pissarra
i hem estirat tant els braços que s'han arrencat del tronc i han sortit disparats i algú que passava hi ha posat branques als forats per substituir-los
si en un pis de Barcelona una bombeta s'ha fos per no il·luminar una escena massa trista tot fent que no existís
aprén bé amiga que
la suma dels factors ha fet canviar l'ordre del resultat de les coses imprevistes
Aquest matí, al metro
Fa 7 anys
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada