Tornaré a nàixer sense cor,
sempre al mateix univers,
sempre amb el mateix cap,
les mateixes mans,
potser mudades de color,
però ni això no em consolarà gens.
Seré cruel i solitari
i menjaré serpotes
i insectes crus.
No parlaré amb ningú,
sinó en llenguatge d'insectes
o de serpotes despullades,
amb paraules que viuran i riuran malgrat jo mateix.
René Daumal, "Après"; "Le Contre-Ciel."
Traducció d'Eduard Carmona
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada