un arbre neix a la terra dels incendis a 23.1.11

deixaré forats i hi haurà un trànsit invisible

aixecaré murs i educaré coloms

tota l'energia que consumeixi haurà estat creada abans per mi

tindré línia telefònica amb les pedres (sàvies, sàvies pedres!)

aniré a tot arreu escampant-me com l'aire que mou el núvol que potser mires ara mateix

i en mirar-lo evoques coses indesxifrables

seré l'alfabet inèdit i incomprensible

el canal entre els fenòmens i la ciència

parlaré una sola llengua de gestos

això si encara em queda carn

i diré mentides

atacaré a qui més vull amb els ferros freds del sarcasme 
fins a imposar-li una intuïció del plor

trencaré vidres fustes i totes les matèries que poden posseir-se

car el meu desenllaç no serà sinó sobre un color concret que tinc al cap

només possible si tu

i ja saps que em refereixo a TU

vols 
omplir els forats que he anat deixant

i dirigir el trànsit invisible

posar escales als murs per arribar més alt

i guanyar-te la confiança dels meus ocells

alimentar la força del meu motor d'energies

i consolar una pedra quan estigui cridant

i sobretot

reconèixer-me quan miris aquell núvol

perquè hauràs trobat el sentit d'allò que evoques

hauràs aprés la llengua i els gestos per explicar els teus fenòmens

de símptomes incomprensibles que la ciència no et respon

i ja no seràs carn

per això les mentides que et pugui dir

actuaran en tu amb tot un altre ordre de coses naturals i noves

i ja ningú no et podrà posseir 

concreció de coses volgudes

desitjos acomplerts

últimes voluntats de la matèria