Les abattoirs sont à 6 lieues de la ville
C'est moi qui ramène les bêtes signantes, le soir, tout le long de la mer
Et quand je passe les pieuvre se dressent en l'air
Blaise Cendrars
Vull dir-vos unes coses:
la primera, la ràbia de gos a punt de ser atropellat vora un camí perquè el conductor de la joguina fràgil ha pedut el control
i ha fet saltar múltiples flors
per sobre els desitjos animals;
la segona, les punxes: parlo de les punxes invisibles que separen cadascú d'un dolor individual i concret impossibles d'esquivar
il·localitzables i amatents;
la tercera, el viatge debutant a la muntanya russa en obres; penseu sinó, en un ull d'huracà ensangonat i desitgeu volar
aferrats a les potes dels ocells intermitents;
en petició, voldria que us treiéssiu les mans dels ulls, l'esparadrap de la boca, les creus del coll, les carteres de la butxaca, l'amor de la nevera, el desig de la llàntia, la veritat del cos
i ho exposeu públicament;
digueu que, això, sou vosaltres
en essència,
volàtils i secrets,
tal vegada
allò que no us heu tret.
Aquest matí, al metro
Fa 7 anys
1 comentaris:
Fuà! m'encanta que se digui fona mental! Genial! :-)
Cada cop que estic immers
en el clar corrent del vers
m'adono
de la meva estranya i fútil
vestimenta i l'abandono
per inútil.
Nu del tot en l'univers
ara res no m'és advers.
(j.vinyoli)
tal vegada encara més enllà
d'allò que no us heu tret.
m*
Publica un comentari a l'entrada