Aquest matí, al metro
Fa 7 anys
una explicació podria ser que en esclatar l'univers al començament
entre la llum i la ferralla que després serien totes les coses
un trosset tallant d'alguna cosa que no lliga amb la matèria
es va colar entre una probabilitat de nosaltres i aquests dies que vivim
una alenada de foc vingut d'un lloc fosc i sense so semblant a la forma
de la vibració emocional que no va triar la nostra afinitat per existir
degué trencar una fila índia de cosetes de plàstic que volien ser el teu amor
quan em coneixeries uns milions d'anys després
(una pedreta-al-costat-de la-vida-en-general
que passava per allí seguint l'airet com sempre
s'assemblava molt a mi i ja et volia
i tu nasqueres d'aquest desig i vas ser moltes indefinicions
fins que en unes altres hores vesprals em vas conèixer com en els vertígens del principi)
abans d'això no va passar res, si tu volguessis.
07 de febrer 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Els teus records sempre m'arriben així. Com una alenada de foc quan més fosc és tot, i llavors són les meves emocions les que vibren, en pensar l'alegria que em va envair quan et vaig sentir parlar de Víctor Jara passejant pel carrer de la Llibreteria, les cafeteries fosques amb colibrís, el vermut al migdia tot parlant de la nit. Ja fa tant de temps...
Publica un comentari a l'entrada