Un vaixell carregat de llavors solca erràtic l'univers a 6.5.11

La resposta és SÍ i m'hi abocat massa
a l'abisme del SÍ. Tant que encara no fondejo.
Però és vitaja densament a través del SÍ.
Com creuant un estiu de somnolència espessa
sense voluntat ni d'alçar un dit per endur-se'l a la boca.
Viatjant a través del SÍ, un, coneix el NO.
I el NO és un mirall vist amb ulls d'un altre.
I el NO és l'altre nostre jo que dóna vida.
He fet nàixer moltes vides en el SÍ. El SÍ és la gran mare
de totes. És facil crèixer en el SÍ.
Però l'única llavor que pot viure és la que germina en el NO.
El SÍ és el foc robat on es forja la gran pedra.
El NO és un abisme?