No
era normal que jo, un criminal
sentimental,
un matatot allò del cor,
fos
de sobte indultat per la maça del destí
i
expulsat a la dolcesa com si un premi meresqués,
jo,
l'entès en destruir les raons belles de l'amar
de
la gent que a mi m'amava i m'embellia
amb
tanta entrega i foc i llum!
I
d'aquí, la desorientació, la incertesa,
els
rodaments de cap a cap d'una fotesa
explicable,
només, des del punt de vista de l'innoble
i
del farsant, de l'actor sempre esperant per fer-se l'orni
en
qüestions emocionals, el despistat, el rodacors,
el
sense sostre a qui l'amor sempre molesta.
Però
duc un déu a dins i em fa travesses premiades.
I
jugant fort als mals entesos, veig apropar-se
el
barram espumós dels cans corrent per sota de les venes
perseguint
la llebre atemorida de la pau.
I no m'arronso, i tot ho aposto!
Casualitat
vermella de les x, gràcies per tot allò que és possible.
En
una àrea de descans del viatge, dormo saltant entre els tendrums
dels
teus somnis terribles.
No
fluctua la cotització de les llagues alienes.
1 comentaris:
bé eduard, molt bé
Publica un comentari a l'entrada