altruisme animal a 31.3.13

per tu hiena em vaig fer matar

per les lleones

em vaig deixar acaçar fent el joc salvatge

del desig de mort

em vaig exposar a l'esplanada

i no vaig córrer caminava

perquè m'abastessin més fàcil

em van obrir la caixa a urpades

i van fotre el morro a dins i burxaven

i lo primer que m'arrencaren

amb la boca roja preciosa de sang

va ser el cor i se'l cruspiren hiena ple de vida

i treballaven per a tu al capdavall i no ho sabien.

giroscòpia de la ira a 9.10.12

Durant anys he estat segur que quan el ratolí torna a casa coixejant des de la sínia del parc d'atraccions incendiada, ja ha rumiat un nou i implacable pla per matar el gat. 
J.D. Salinger


Fes-li saber que la ira
és de colors i que explota
a glopades vermelloses 
i embrutides que fa cops
a les temples colossals 
i salnitre rere els llavis
que s'engega i no s'atura
fa parets de calç roent
i somriu amb puteria
fa xiular l'aigua del cap
fa vessar els volcans del pit

i s'escup sencera i viva:

com d'un part sorgeix la ira.

I fes-li saber la forma exacta
de la teva ira els carrers 
que la travessen els folls que hi viuen
l'estreta sortida d'emergència
el punt i la palanca i la mina
de carbó i el plànol i l'estigma.

Que és diferent la teva ira
més vermella més directa
més veloç i contundent
té més lletres que altres ires
i més vents i més llampecs.

És la ira de debò 
i l'hi has de fer saber.

I amb l'amor fes-li el mateix.

I amb les mateixes paraules.

l'escena del sofre a 22.2.12

A la dona, s'hi va net. Com batejat.
I se'n torna brut. Com de la mili.
Blai Bonet

M'agradava a l'hora de les fosques simultànies

desplegar ràfagues de llum: obria al màxim els braços,

i pels passadissos de les cases que he estimat

s'escampaven lentament petites figures humanes

de la mida d'un peixet, brillants, acompassades.

Sabien trobar els racons obscurs de la vergonya

i els amagatalls precisos de les innobleses, i s'hi quedaven

il·luminant-los, mostrant-ne l'estructura oculta.

Aleshores, jo aprofitava i repassava l'inventari,

i aprofitava i netejava les parets,

i aprofitava i obria les finestres i deixava entrar les fulles

que queien dels arbres d'altres racons o jardins que ja

havia apuntat i repassat en d'altres inventaris,

i aprofitava i passava el palmell obert de la mà

pels cristalls esmolats que creixien en alguns mobles

i deixava brollar de la carn oberta una sang calmada i brillant i que toqués terra

i el taqués, i tot seguit trepitjava amb els dos peus les taques que quedaven

tot saltant-hi a dintre, i més tard aprofitava per estripar els inventaris antics

i, mentre, les petites figures humanes escampades, agafades de les mans,

es tornaven més incandescents i radioactives i desacompassades,

i amb un gran esforç final esborraven les imatges dels fracassos,

feien públics els amagatalls, traçaven unes línies noves als plànols de les cases dels amors

i desapareixien.

I emmig d'un silenci fresc i net, jo tancava els braços, renovat.

I al retrat de Dorian Gray hi feien niu rates.

butlleta premiada a l'interior d'un maki-sushi i ingerida a 6.12.11

No era normal que jo, un criminal

sentimental, un matatot allò del cor,

fos de sobte indultat per la maça del destí

i expulsat a la dolcesa com si un premi meresqués,

jo, l'entès en destruir les raons belles de l'amar

de la gent que a mi m'amava i m'embellia

amb tanta entrega i foc i llum!

I d'aquí, la desorientació, la incertesa,

els rodaments de cap a cap d'una fotesa

explicable, només, des del punt de vista de l'innoble

i del farsant, de l'actor sempre esperant per fer-se l'orni

en qüestions emocionals, el despistat, el rodacors,

el sense sostre a qui l'amor sempre molesta.

Però duc un déu a dins i em fa travesses premiades.

I jugant fort als mals entesos, veig apropar-se 

el barram espumós dels cans corrent per sota de les venes 

perseguint la llebre atemorida de la pau. 

I no m'arronso, i tot ho aposto!

Casualitat vermella de les x, gràcies per tot allò que és possible. 

En una àrea de descans del viatge, dormo saltant entre els tendrums

dels teus somnis terribles.

No fluctua la cotització de les llagues alienes.

la passa llarga a 20.10.11

I, perdent peu, vaig caure al fons de mi mateix.
Blaise Cendrars

La nit primera del somni tendre,

l'infant que era somià les màgies i,

en veure'n tantes de diferentes,

tantes potingues, tants flascons,

se m'inflaren els collons

i, empès per l'emergència,

vaig entrar a l'adolescència

I no era fàcil, que el pinyol

de la xicalla el portava atravessat

a l'entranya i falcat al ganyot,

i ja no em deixava dormir!

Tan las em trobava

(i en un estat desconegut)

que, amb l'ull tirat al tub 

calidoscòpic que tenia més a prop,

vaig forçar-me a imaginar, però 

a fe dels deu que, a la retina,

s'agafaven de la mà com la lletra de l'escola,

se m'escolà l'epoca de plorar

i la d'aprendre a caminar

d'una sola tacada.

Una boira fineta em va fer de cordill:

vaig pensar que si algun dia

se m'acudia de tornar

després de creuar els espills,

només calia que recuperés el fil

i es desfaria la marrada...

Però aquí la vaig errar: 
la madeixa era trucada

i vaig haver-me de quedar.

un castell de naips a 30.9.11

Dos dies després, neva.
Blaise Cendrars

Com la pedra petita posada sobre la llosa negra
en un altre continent fa deu milers d'anys,
o l'oxigen preservat en una cova marina
o la teranyina i la pols a les costelles d'un nen cadàver:
                                                                                   l'espera.
Els maniquis de les botigues, cada cop més bigarrats
i semblants als homes, urpins, deshumans
evadint-se de tot, perseguint genètiques porcines
i en un taüt, sines de plàstics incorruptes: restes de santes putes.
                                                                                                  Vine.
Per què ha mort un poeta?

Un ciclamen vibra i sua en un balcó i la suor conta històries: 

Un home silenciós i ritual vingut dels abismes metàl·lics,
amb les dents negres i brutes del terror, ha empunyat 
una serra esmussada, ha escomès extremitats de vianants.
Ha foradat retrats de família. 

Les Notícies Oficials:


La Mort penja fanals a la fosca. Fa quadres naïf! ÉS PRECIÓS!

I ha fet nèixer l'última estrella made in Ferno.

El cel és més brillant. La Mort cotitza a l'alça.

transparència del nervi de les plomes a 8.8.11

aquests esquinçalls, socarrimats per les cendres
vives d’aquells parracs, foren els meus poemes

                                                           Carles Hac Mor 

faré ser la corda fluixa del desassossec

com una lluna de pana trepitjable

massa calenta a l'estiu i per això orbita

el doble de lluny si la mires des d'aquí

les ribes del pantà perdut i teu

faré ser l'empremta forània per tenir excusa

i enterrar les línies rectes d'aparellador 

amb significat canviant des del gra de sorra 

del rellotge o estructura crua de matèria volguda

posada a l'abast dels braços de vent del desig

faré ser l'inexistible encara perquè 

tinc el poder la ràbia la necessitat

i les coses somiades entre braços d'herba

m'han permés a vegades d'arrelar en les roques

malgrat que no hi ha genètica soluble en elles

faré ser a l'hora dels rellotges precisos

l'alenada de foc sobre els cabells de gel 

hi haurà rius que ompliran de crostes els barrancs 

és farà una hemorràgia de candaus mai vista 

un any qualsevol dels que acaben en set

aleshores s'entendran els girs i les equacions

la incògnita apareixerà de darrere la cortina 

vestida de noces amb un ram florit de cartes i daus

amb olor de suor en el moment de l'èxtasi

amb les ungles rosa de l'emperador

i escriurà amb una ploma viva i bategant:

el llamp de les coses somiades!