Anís

Ahir vaig ser mig feliç
per uns moments:
llast de sentiments,
el cor just un matís...

No puc dir res més;
tot es resol a dins.

peixos arreu

tota la nit han udolat els llops.
Francesc Garriga

no parleu més de la neu,
atrezzo evident dels fets:
s'escampa coixa la imatge
d'un bastó que serpenteja.

concís, com la paraula 
que toca i no cap d'altra,
el botxí ha omplert d'obstacles
el camí per on venia
i es fa impossible el retorn.

i què? diràs, ho sé i crec
saber que, en la incertesa
de la redempció, hi ha un pou
amb una cambra secreta

tota plena de respostes,
per si algú t'hi posa veu
en un intent arriscat
d'escriure'n un poema
on no res t'hi sobri gaire.

ordre natural

Oh-oh-oh oh-oh-oh oh-oh-oh-oh 
what I'd give for the lifetime I've wasted
Buddy Holly 

Trenca un vas antic ple de cendra
escup la lluna la pruna les ganes
fes força per no morir
quan s'enlairi l'avió pensa en la neu
esgarrapa una taronja
crema un desig a la plaça
fes un pas
fes-ne un altre
camina el fons del mar
recull la sal que es fa als esquemes
si t'adorms en el somni que no toca
no toquis les petxines amb mans brutes
no embrutis natures de persona
dóna la mà a qui busca les galetes
que amagues en els plecs de la teva vida
teoritza
              però pensa en la mida d'un univers
posa't de nen a les fotos d'ara
posa't d'adult a les fotos d'abans
guarda les dents sota el coixí
i el coixí sota dos caps
mira amunt
mantingue't a l'espera

té seu

T'aniran formigues per la roba, si no l'aixeques del terra.
Blai Bonet

en el moment de la sinceritat
quan és u qui sap on és
però algú altre ho vol saber també
en el moment de preguntar-se
si és un bosc frondós o un laberint
o un desert i som albins
o la nit del caçador
l'indret on ens trobem
en el moment de ser sincer
a voltes alguns cops en certs papers
no ho sabem
ser




locus a menus

La llibertat comença rere el vòmit
Joan Fuster

me'n recordo i tu no ho sé
de tu d'allò del tot del poc del res
del més i els mesos dels panys
dels danys i d'anys de mals petits

de dits i ungles pell i crits i atacs
dels cossos la sorra i el tros de ment
que penja encara d'un pàl·lid rostre
del pal i què que sigui l'hora de ser tard

i què les monges descalces i què la rentadora
i què els veïns que espien i les taques dels llençols
i les burilles apagades al cor

no n'hi ha més de gravetat ara a l'espai
no era abans tan greu sense mil·límetres
m'entens? me tens? ments?



les pors celestes

Ara voldria 
tornar als vint anys
i et portaria 
pels meus bancals.
Desideri Lombarte

els gals tenien por que el cel els caigués a sobre
i a mi quan m'ha passat només he pogut pensar:
coi de terrible bellesa que m'envolta per tot!

no recordava tant de blau no ho sabia tan poc núvol
no el sentia bé el sol abans era sord dels rajos rojos
entenia la setmana com set dies de circuït

és aquí on pugen les pregàries dels qui preguen?
és aquí on arriben els gemecs de tots els sexes?
és aquí la finestra oberta des d'on espien els déus ?

digueu-me el password o poseu-me el segell
al braç sant pere segurata
porto droga de la terra per la gent del purgatori

i m'hi vull llogar un trosset quedar-m'hi i ser salvatge
en aquest cel salvatge ple de mort i primavera
que em cau a sobre i regalima oh! com la vida quan la bec a gal

oh! europa és un nom antic

Podríem fer moltes coses:
pujar a la teulada
                      Irene Solà

ai, he estat feliç... però quan?
quanta estona? i per què?
molt sobtadament he mirat l'amor
als ulls fondos i m'hi he tornat
a perdre i hi he nedat a pèl
com cremaven les aigües!
gairebé m'oblido del tendre
ventre de l'oliva trencada
del melic dels somnis agitats
que no podia veure
d'aquella olor de cosa certa
de bec d'ocell d'enigma per resoldre
de finestra verda
de besar una espiga
però quan ha succeït?
fa segles o aquest matí mateix?
ahir nit o a l'origen del món?
sargantana de l'amor
que t'escapes i em deixes la cua
com una àncora
queda't més deixa't una sabata
les claus de casa el mòbil
oblida paraules pels racons
reclama-me-les d'aquí uns dies
que en faré ara d'aquest enyor
nou que torna a tenir la teva forma?
l'encanteri bruix d'acer rogenc
imposa suau i a mida
cap racó sense vestir
sortiran bones les fotos
i mogudes també
 
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons