en resum

No hem compartit suficients silencis.
Manel-Claudi Santos

aprendré a morir
al final
de tant de viure

la llum que passeges
porta-me-la aquell dia

emoció costumista

S'admiren mútuament
com cans de raça
que saben quan és hora
de pegar urpades
seques i teatrals.
                                  Miquel Bauçà

odio la burgesia tradicional
els matins de diumenge
parlant castellà
a la plaça de l’església

embruten l’aire amb paraules cendra
i l’alè els put a rebost escofit
sota els pantalons de pinça
l’agra suor de mesos de criança

regalima uns centímetres des dels calçotets
als calcetins que arriben fins la seginera
per entre febles pèls de ca blanquinós

es queixen de com de cruel és la vida
respecte ses grans banalitats i fumen
el càncer imparable de la seva agror distintiva

vés, i què?

Jo sóc l'home que va i ve entre el bar i la cabina telefònica.
Italo Calvino

quan ja res no pugui escriure
quan la poètica perdi interès
quan els mots em desafiïn
i ja no em facin contrapès

quan la màgia faci riure
quan no me'n recordi de res
quan a l’infern em parin taula
i estimar no valgui res

quan l'hivern de les idees
substitueixi els sentiments

serà l'hora d'amollar-ho
de cometre el gran excés
de deixar de ser poeta
de l'exili

               i de res més

aucuna patata

Iată-l mergănd prin lucruri,
Cumpănindu-şi lumea
Marin Sorescu

a l'interior de la cova
que és el lloc de les foscors
on tremolen les idees
les passions fan cara d'os
al més fondo de la inèrcia
al rebost sense colors
al principal primera
al naixement dels sorolls
allà on dorms quan malsomies
al lloc on recordes les pors
allí
d'allò
quan fóreu
allò que fóssiu
el foc en farà runes
les runes s'esdevindran pols
la pols material artístic
i totes les arts emocions
les emocions tornaran plors
els plors crits de nadons
i els nadons acabaran
també convertits en records
allà dins de la cova
tot és ira i tot amor

tot comença

i tot se mor

Anís

Ahir vaig ser mig feliç
per uns moments:
llast de sentiments,
el cor just un matís...

No puc dir res més;
tot es resol a dins.

peixos arreu

tota la nit han udolat els llops.
Francesc Garriga

no parleu més de la neu,
atrezzo evident dels fets:
s'escampa coixa la imatge
d'un bastó que serpenteja.

concís, com la paraula 
que toca i no cap d'altra,
el botxí ha omplert d'obstacles
el camí per on venia
i es fa impossible el retorn.

i què? diràs, ho sé i crec
saber que, en la incertesa
de la redempció, hi ha un pou
amb una cambra secreta

tota plena de respostes,
per si algú t'hi posa veu
en un intent arriscat
d'escriure'n un poema
on no res t'hi sobri gaire.

ordre natural

Oh-oh-oh oh-oh-oh oh-oh-oh-oh 
what I'd give for the lifetime I've wasted
Buddy Holly 

Trenca un vas antic ple de cendra
escup la lluna la pruna les ganes
fes força per no morir
quan s'enlairi l'avió pensa en la neu
esgarrapa una taronja
crema un desig a la plaça
fes un pas
fes-ne un altre
camina el fons del mar
recull la sal que es fa als esquemes
si t'adorms en el somni que no toca
no toquis les petxines amb mans brutes
no embrutis natures de persona
dóna la mà a qui busca les galetes
que amagues en els plecs de la teva vida
teoritza
              però pensa en la mida d'un univers
posa't de nen a les fotos d'ara
posa't d'adult a les fotos d'abans
guarda les dents sota el coixí
i el coixí sota dos caps
mira amunt
mantingue't a l'espera

 
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons