fona mental

Les abattoirs sont à 6 lieues de la ville
C'est moi qui ramène les bêtes signantes, le soir, tout le long de la mer
Et quand je passe les pieuvre se dressent en l'air


Blaise Cendrars

Vull dir-vos unes coses:

la primera, la ràbia de gos a punt de ser atropellat vora un camí perquè el conductor de la joguina fràgil ha pedut el control
i ha fet saltar múltiples flors
per sobre els desitjos animals;

la segona, les punxes: parlo de les punxes invisibles que separen cadascú d'un dolor individual i concret impossibles d'esquivar
il·localitzables i amatents;

la tercera, el viatge debutant a la muntanya russa en obres; penseu sinó, en un ull d'huracà ensangonat i desitgeu volar
aferrats a les potes dels ocells intermitents;

en petició, voldria que us treiéssiu les mans dels ulls, l'esparadrap de la boca, les creus del coll, les carteres de la butxaca, l'amor de la nevera, el desig de la llàntia, la veritat del cos
i ho exposeu públicament;

digueu que, això, sou vosaltres
en essència,
volàtils i secrets,

tal  vegada
allò que no us heu tret.

un arbre neix a la terra dels incendis

deixaré forats i hi haurà un trànsit invisible
aixecaré murs i educaré coloms
tota l'energia que consumeixi haurà estat creada abans per mi
tindré línia telefònica amb les pedres (sàvies, sàvies pedres!)
aniré a tot arreu escampant-me com l'aire que mou el núvol que potser mires ara mateix
i en mirar-lo evoques coses indesxifrables
seré l'alfabet inèdit i incomprensible
el canal entre els fenòmens i la ciència
parlaré una sola llengua de gestos
això si encara em queda carn
i diré mentides
atacaré a qui més vull amb els ferros freds del sarcasme 
fins a imposar-li una intuïció del plor
trencaré vidres fustes i totes les matèries que poden posseir-se
car el meu desenllaç no serà sinó sobre un color concret que tinc al cap
només possible si tu
i ja saps que em refereixo a TU
vols 
omplir els forats que he anat deixant
i dirigir el trànsit invisible
posar escales als murs per arribar més alt
i guanyar-te la confiança dels meus ocells
alimentar la força del meu motor d'energies
i consolar una pedra quan estigui cridant
i sobretot
reconèixer-me quan miris aquell núvol
perquè hauràs trobat el sentit d'allò que evoques
hauràs aprés la llengua i els gestos per explicar els teus fenòmens
de símptomes incomprensibles que la ciència no et respon
i ja no seràs carn
per això les mentides que et pugui dir
actuaran en tu amb tot un altre ordre de coses naturals i noves
i ja ningú no et podrà posseir 
concreció de coses volgudes
desitjos acomplerts
últimes voluntats de la matèria

it's just a ride

i més potser que un animal d'ullals de maduixa
mosegant-te l'acidesa del coll amb dolçor,
l'arraconar condicions massa humanes,
feridores, fustenques i aterradores,
esdevindria el dir MENTIDA
i sentir una closca d'ou esquerdant-se,
perquè mentir és la forma més despreocupada
de ser imbècil.
perquè cada imbècil arriba just 
a la sola que les gosses pixen.
i perque aquí escric jo,
no tu,
i trepitjo en fals quan jo vull.

...o (obra inacabada) no?



mai

Dec la ració

He arrencat l'espasa de l'enclusa
i ni estava rovellada
ni un raig de llum potent
s'ha posat sobre el meu cap.
L'espasa era una espasa
com han de ser les espases:
pesava com una espasa
i lluia com una espasa.
Però cap llegenda deia res
de cap espasa ni cap pedra
ni cap príncep ni cap regne
ni cap poble idolatrant el rei
ni cap princesa aparaulada
ni cap mag de barba blanca
ni cap guerra amb els qui no
han pogut arrencar l'espasa.
Una espasa és una espasa
i jo n'he trobat una
enclavada en una enclusa.
L'he treta i la duc posada.
I m'agrada portar-la.
I segur que ella prefereix
estar amb mi que 
enclavada en una enclusa.

Camino sense entrebancar-me:
no hi vull caure a sobre.
Una espasa és una espasa
en qualsevol circumstància.
 
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons