transparència del nervi de les plomes

aquests esquinçalls, socarrimats per les cendres
vives d’aquells parracs, foren els meus poemes

                                                           Carles Hac Mor 

faré ser la corda fluixa del desassossec
com una lluna de pana trepitjable
massa calenta a l'estiu i per això orbita
el doble de lluny si la mires des d'aquí
les ribes del pantà perdut i teu

faré ser l'empremta forània per tenir excusa
i enterrar les línies rectes d'aparellador 
amb significat canviant des del gra de sorra 
del rellotge o estructura crua de matèria volguda
posada a l'abast dels braços de vent del desig

faré ser l'inexistible encara perquè 
tinc el poder la ràbia la necessitat
i les coses somiades entre braços d'herba
m'han permés a vegades d'arrelar en les roques
malgrat que no hi ha genètica soluble en elles

faré ser a l'hora dels rellotges precisos
l'alenada de foc sobre els cabells de gel 
hi haurà rius que ompliran de crostes els barrancs 
és farà una hemorràgia de candaus mai vista 
un any qualsevol dels que acaben en set

aleshores s'entendran els girs i les equacions
la incògnita apareixerà de darrere la cortina 
vestida de noces amb un ram florit de cartes i daus
amb olor de suor en el moment de l'èxtasi
amb les ungles rosa de l'emperador
i escriurà amb una ploma viva i bategant:

el llamp de les coses somiades!
 
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons