té seu

T'aniran formigues per la roba, si no l'aixeques del terra.
Blai Bonet

en el moment de la sinceritat
quan és u qui sap on és
però algú altre ho vol saber també
en el moment de preguntar-se
si és un bosc frondós o un laberint
o un desert i som albins
o la nit del caçador
l'indret on ens trobem
en el moment de ser sincer
a voltes alguns cops en certs papers
no ho sabem
ser




locus a menus

La llibertat comença rere el vòmit
Joan Fuster

me'n recordo i tu no ho sé
de tu d'allò del tot del poc del res
del més i els mesos dels panys
dels danys i d'anys de mals petits

de dits i ungles pell i crits i atacs
dels cossos la sorra i el tros de ment
que penja encara d'un pàl·lid rostre
del pal i què que sigui l'hora de ser tard

i què les monges descalces i què la rentadora
i què els veïns que espien i les taques dels llençols
i les burilles apagades al cor

no n'hi ha més de gravetat ara a l'espai
no era abans tan greu sense mil·límetres
m'entens? me tens? ments?



 
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons