un castell de naips

Dos dies després, neva.
Blaise Cendrars

Com la pedra petita posada sobre la llosa negra
en un altre continent fa deu milers d'anys,
o l'oxigen preservat en una cova marina
o la teranyina i la pols a les costelles d'un nen cadàver:
                                                                                   l'espera.
Els maniquis de les botigues, cada cop més bigarrats
i semblants als homes, urpins, deshumans
evadint-se de tot, perseguint genètiques porcines
i en un taüt, sines de plàstics incorruptes: restes de santes putes.
                                                                                                  Vine.
Per què ha mort un poeta?

Un ciclamen vibra i sua en un balcó i la suor conta històries: 

Un home silenciós i ritual vingut dels abismes metàl·lics,
amb les dents negres i brutes del terror, ha empunyat 
una serra esmussada, ha escomès extremitats de vianants.
Ha foradat retrats de família. 

Les Notícies Oficials:


La Mort penja fanals a la fosca. Fa quadres naïf! ÉS PRECIÓS!

I ha fet nèixer l'última estrella made in Ferno.

El cel és més brillant. La Mort cotitza a l'alça.
 
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons