res

La rue est dans la nuit comme une déchirure,
Pleine d'or et de sang, de feu et d'épluchures.
Blaise Cendrars


vós senyor sabeu que sóc bo
que ja no jugo a cartes 
ni desitjo batre marques
per què em feu perdre la raó?

bec el que veig si és tan lleig
que acovardeix l'empenta del jo
la vostra imatge versió loser senyor 
no s'orienta en el bromeig

va perduda palpant fent-se l'altiva
ferida greu sense poder crear saliva
i atemorida sent venir el dolor
que vós patíreu també per amor

senyor digueu-me qui sóc jo?

sóc la cara o sóc l'esquena?
sóc el ferro o la balena?
sóc el grill o la patata?
el trapezi o bé l'acròbata?

sóc el boig o sóc estrella?
de quina constel·lació?
vós sabeu que sóc bo
que sóc fidel a la costella

però digueu senyor

per què em feu perdre la raó? 

afanya't que un cometa ens crema el cel com un full de diari i

ho mirem des de dalt d'una muntanya
l'hem feta amb escombraries nostres
no reciclades no engolides
la pura merda emocional

després de tal fita
ens podrà sorprendre
encara
de la bellesa de les coses?

riem fort

perquè riure és el llamp enmig de la nit

però després ve el tro que fa plorar els nens
en les cases de pedra dels pobles minúsculs

cors que s'empetiteixen
ulls que no ragen
banderes esgarrades

vaga de trens

cliqui aquí

enfrontar-se al poema
és el símil
d'enfrontar-se al sistema
pel poeta
que és el símil
de tot home qui profeta

la idea naix del no-res
el no-res rebenta la idea
el procés és senzill però complex
lo senzill és cedir a la marea
o untar amb brea i no escapi el progrés

empalmar el vers com un xut de volea!

el tret d'un fusell a l'oïda de dins
mou les fitxes d'escacs del taulell
i pren vol alterat l'estornell
abandona l'ombra i vola i s'escapa

com si un hort s'alcés de la tomba
i a tromba d'aigua florís lo tenell
així se'm forma la forma i esclata
llisca lluent com un peix sens escata

...un pensament! ...un pensament!

el dia que va morir ray manzarek, animetes enceses

Oh, great creator of being, grant us one more hour to perform our art and perfect our lives 
Jim Morrison

deixeu-me caure de ple en tot allò que ja sabeu
perquè la tele o dir-vos pedra així com si res
fos necessari per sobreviure-us rere les tàpies

deixeu-me llençar de dins els pesos les fustes
els rovells als metalls dels frecs exposats a la sal
i la sal exposada a la pluja de pols sota els arbres caducs

deixeu-me avançar per entre desitjos en forma de branca
deixeu-me enterrar el que no sóc com un gos faria amb un os
deixeu-me anar enrere i ser l'últim i no arribar si no ho vull
encara que les veles noves i els vaixells lluents i les illes promeses

sou vosaltres qui dictareu els passos i la banda sonora
sou vosaltres els caritatius que m'agafaran la mà al moment darrer de l'art
si és que arriba i el fareu real si arriba l'art en calma i ve la llum 
de les passes que es vessen i cauen ran de les portes de possibles castells infranquejables

altruisme animal


per tu hiena em vaig fer matar
per les lleones
em vaig deixar acaçar fent el joc salvatge
del desig de mort
em vaig exposar a l'esplanada
i no vaig córrer caminava
perquè m'abastessin més fàcil
em van obrir la caixa a urpades
i van fotre el morro a dins i burxaven
i lo primer que m'arrencaren
amb la boca roja preciosa de sang
va ser el cor i se'l cruspiren hiena ple de vida

i treballaven per a tu al capdavall i no ho sabien.



 
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons