la bel·ligerància prèvia

he pulled himself up to his full four feet
and pointed skyward with one crooked finger.
Leroy Cardwell 


n'hi hauria d'haver prou amb el palpit
dels batents del balcó
                                      la convulsió
de cristalls fràgils a l'eco de l'orgasme
el batec dels arbres joves que acaba 
fent vibrar la punteta de les fulles
el punt zenital de brillantor d'un far 
a partir del qual davalla la llum
sobre tots els capvespres del planeta
la salvatge poc discreta unflor impúdica
del òrgans musicals dels sexes nostres
el cor entre un esvoranc i un abisme
agafat fràgilment a banda i banda
pel desig de cridar i batre les ales
l'honradesa rajant per un forat 
rodó amagat en un lloc que canvia
la pell viva amarada de suor
sota una llengua freda de soviet
el desig oferit en sacrifici
al déu cruel que amaga els cossos celestes
rere el truc dels eclipsis i les boires
l'escomesa brutal que té l'aigua dels wàters
les capitals europees bressol 
de tots els cultes i de cada crim
l'origen dubtós de la caritat
l'al·lucinant descoberta a l'espill 
de la cara d'un xiquet atrapat 
a dintre meu i sense escapatòria
a l'instant obscè i groc de l'enveja 

(has notat la marca de cadascú
dins d'un eix Xy de coordenades)

el moment on tot succeeix i no

coragredolç

Perquè certs dies simplement no sóc capaç o no puc o no en sé,
i certs moments no em són capaces o no poden o no en saben,
i entre tots fem camins de laberint i ponts que duen a fossars
i és territori minat per on camina el senderi.

O tot és fum i boira i núvols i els camins són aplanats,
el laberint està resolt, els fossars fulls of gira-sols
i em ve gana de cridar, d'explotar els camaleons que m'atrapen les textures:
arrecerar de totes formes el desig sota una ala i mirar-lo des de dalt?

(Fela Kuti saxejava les roses verges de la city des del meu cap,
els llamps penjaven del cel sense desaparèixer:
eren les venes per on bategava el somni nocturn.)

(La música d'un transitor s'escola per una canal de desaigüe i tanco dos ulls).

(En el primer revolt d'una cançó tradicional africana una negra
nit m'ha donat la mà i m'ha llegit les línies:
ha dictat profecia sota la pluja brillant). 

-La nota deia que-
menjaré gripaus. A dintre meu, s'esdevindran prínceps
perquè una part desconeguda meva els sabrà besar com.
Es faran grans a poc a poc, recuperaran la forma i,
mentrestant, jo aniré perdent la carcarcassa d'ara.
Un dia, un dels prínceps farà desaparèixer l'última resta
del que em coneixeu. I ja no seré aquell jo. Ni cap altre.
El món seguirà girant.
I em quedaré amb les ganes d'haver escrit un bon poema.
I de tot.
 
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons