locus a menus

La llibertat comença rere el vòmit
Joan Fuster

me'n recordo i tu no ho sé
de tu d'allò del tot del poc del res
del més i els mesos dels panys
dels danys i d'anys de mals petits

de dits i ungles pell i crits i atacs
dels cossos la sorra i el tros de ment
que penja encara d'un pàl·lid rostre
del pal i què que sigui l'hora de ser tard

i què les monges descalces i què la rentadora
i què els veïns que espien i les taques dels llençols
i les burilles apagades al cor

no n'hi ha més de gravetat ara a l'espai
no era abans tan greu sense mil·límetres
m'entens? me tens? ments?



0 comentaris:

 
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons