vés, i què?

Jo sóc l'home que va i ve entre el bar i la cabina telefònica.
Italo Calvino

quan ja res no pugui escriure
quan la poètica perdi interès
quan els mots em desafiïn
i ja no em facin contrapès

quan la màgia faci riure
quan no me'n recordi de res
quan a l’infern em parin taula
i estimar no valgui res

quan l'hivern de les idees
substitueixi els sentiments

serà l'hora d'amollar-ho
de cometre el gran excés
de deixar de ser poeta
de l'exili

               i de res més

1 comentaris:

jordi costa domenech ha dit...

Si t'intoxica la Vida es q. no la somies bé
tal com es està bé
Qe saps d'Ella per poguer sicatritzar-la bé
Mira el Tu q no ets tu per emmirallar-la bé
i cicatritzar l'exili tam-bé

 
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons