Perquè ser tristos causa vergonya
en l’actualitat festiva que vivim,
la tristor és un pària que assistim
perquè deixi d’existir: mera carronya.
Aquest matí, al metro
Fa 9 anys
que queia la tarda era evident
perquè el dia feia baixada
jo venia del matí de la vida
una existència vertical
el cap mirava amb els cabells
suraven
arrels de pensaments
escampant-se per l'aire
perquè el dia feia baixada
jo venia del matí de la vida
una existència vertical
el cap mirava amb els cabells
suraven
arrels de pensaments
escampant-se per l'aire
què sabies tu d'aquest llenguatge?
què sabia jo de tu?
uns escacs de regles estrangeres
era l'ambient que respiràvem
què sabia jo de tu?
uns escacs de regles estrangeres
era l'ambient que respiràvem
14 de maig 2019
la nit té la longitud d'aquest llit
i el pes d'aquestes mantes
s'esdevé el món fora de la cova
i lentament ens descosim la boca
tremolant no sé si de fred
les paraules dites brillen sòlides
per l'habitació i com que
no hi ha lluna fan pujar sense voler
les aigües d'aquest dia
creat a mig camí del somni i de nosaltres
car la nit té una mida exacta
té una cara que sabem
té una veu que encara parla
i que no arribi el matí
i que no arribi
i el pes d'aquestes mantes
s'esdevé el món fora de la cova
i lentament ens descosim la boca
tremolant no sé si de fred
les paraules dites brillen sòlides
per l'habitació i com que
no hi ha lluna fan pujar sense voler
les aigües d'aquest dia
creat a mig camí del somni i de nosaltres
car la nit té una mida exacta
té una cara que sabem
té una veu que encara parla
i que no arribi el matí
i que no arribi
20 de novembre 2017
Jo no vaig baixar mai a l'infern
per treure-la d'allí, no:
jo vaig travessar-la a ella
per treure'n l'infern.
I vaig sortir-ne viu.
L'abisme, arrapat,
encara em regalima
com una ferida de guerra.
Us ho estic explicant.
24 de setembre 2017
és el forat al gra d'arròs
per on circula el so d'un fantasma de llençol
és Chris Isaak menjant puntes de coixí
és la gota freda que no saps d'on cau i et llepa l'esquena
és el desert un dia d'hivern cobert de neu blava
és no saber ballar la música que posen
és com quan marxes sense avisar i els amics et busquen
és un idioma desconegut en un país desconegut amb el que saps que et salvaries
és mitja volta i torna a creuar el bosc
és cap d'any entre tenebres
és un niu de caderneres esclafat per un nen que no sap de què va això de la bellesa
és pensar per què vas fer construir el laberint si no hi vol entrar ningú
és no tenir diners per tirar el laberint a terra
és demanar aigua des del llit en un deliri de la febre
és sortir de nou al caire del barranc després de pensar que si no volaves et salvaries i salvar-te
és tirar enrere en una cruïlla
és menjar de règim perquè sí
és fer un poema que es tituli què és la pena
per on circula el so d'un fantasma de llençol
és Chris Isaak menjant puntes de coixí
és la gota freda que no saps d'on cau i et llepa l'esquena
és el desert un dia d'hivern cobert de neu blava
és no saber ballar la música que posen
és com quan marxes sense avisar i els amics et busquen
és un idioma desconegut en un país desconegut amb el que saps que et salvaries
és mitja volta i torna a creuar el bosc
és cap d'any entre tenebres
és un niu de caderneres esclafat per un nen que no sap de què va això de la bellesa
és pensar per què vas fer construir el laberint si no hi vol entrar ningú
és no tenir diners per tirar el laberint a terra
és demanar aigua des del llit en un deliri de la febre
és sortir de nou al caire del barranc després de pensar que si no volaves et salvaries i salvar-te
és tirar enrere en una cruïlla
és menjar de règim perquè sí
és fer un poema que es tituli què és la pena
01 de setembre 2017
buscava una palanca
quan em vaig regirar les butxaques
una palanca per moure el món
el meu món
la buscava a les butxaques
a la motxilla
l'hauria d'haver buscat en una fàbrica de palanques
la que tenia vella es va partir al primer intent
una que em van deixar era guerxa i no servia:
o hi feia molta força o hi renunciava
però jo volia moure el món!
la tercera era exactament la que volia
i la vaig emprar molt
i vaig moure una mica el meu planeta
que va acabar caient
en un camí
en un camí
per on passava un altre planeta
que no havia necessitat mai una palanca
de la nosa es van semar tos dos
de la nosa es van semar tos dos
quan surt el sol per cadascun dels horitzons
encara penso en la palanca:
"si almenys hagués tingut un punt de suport!"
deixar una pedra en una riba
que creixi el torrent
que creixi el torrent molt
que creixi tant que la gent s'ennuegui
que ningú no respiri metre duri la torrentada
que ningú no es mogui mentre duri la torrentada
que tothom tingui por durant la torrentada
que tothom tingui molta por durant la torrentada
que la torrentada s'acabi
que la gent respiri quan la torrentada s'acabi
que ningú no estigui quiet quan la torrentada s'acabi
que ningú no tingui por quan la torrentada s'acabi
que ningú no tingui gens de por quan la torrentada s'acabi
que la pedra no s'hagi mogut de la riba
que creixi el torrent
que creixi el torrent molt
que creixi tant que la gent s'ennuegui
que ningú no respiri metre duri la torrentada
que ningú no es mogui mentre duri la torrentada
que tothom tingui por durant la torrentada
que tothom tingui molta por durant la torrentada
que la torrentada s'acabi
que la gent respiri quan la torrentada s'acabi
que ningú no estigui quiet quan la torrentada s'acabi
que ningú no tingui por quan la torrentada s'acabi
que ningú no tingui gens de por quan la torrentada s'acabi
que la pedra no s'hagi mogut de la riba
el full en blanc
declaració de guerra
lluita al fang de les trinxeres
passar fred a infermeria
l’adversari esquiu s’amaga
on es planta la bandera?
quan jugàvem a fer mal
no hi havia tanta terra
sorra nosa pols brogit
de botes negres enfangades
però era el joc qui
i el full blanc encara espera
moviments a rereguarda
la memòria cau a l’emboscada
i ja no va el primer motor
l’auxiliar tira del carro
s’ho inventa fa unes fintes
amaga la intenció
dribla els jutges de línia
declaració de guerra
lluita al fang de les trinxeres
passar fred a infermeria
l’adversari esquiu s’amaga
on es planta la bandera?
quan jugàvem a fer mal
no hi havia tanta terra
sorra nosa pols brogit
de botes negres enfangades
però era el joc qui
i el full blanc encara espera
moviments a rereguarda
la memòria cau a l’emboscada
i ja no va el primer motor
l’auxiliar tira del carro
s’ho inventa fa unes fintes
amaga la intenció
dribla els jutges de línia
i guanya la posició
la nit el blanc la guerra
les notes esparses regalimen
sal del terror i corredisses
en fugida
28 d’agost 2017
La trentena a la meitat,
i sobreviure, encara.
Dividit al doble tall
de la fulla de destral,
veu la plana des d'un cim:
mira enrera, i veu els crims;
mira avall, i veu camins;
mira amunt i, sobre els núvols,
res de nou el fa volar.
Era aquesta l'aventura?
-se demana i, mentre, plou-.
Contestar se torna anècdota,
lo salvatge s'asserena,
sent l'arena del rellotge
i, a contrallum, els cavalls
de coneguts fan brillar
al galop les seves crins.
Oh, fretura dels bells dies!
Com es torna de nou fresc
el peix pudent de tants dies?
03 de novembre 2016
No hem compartit suficients silencis.
Manel-Claudi Santos
aprendré a morir
al final
de tant de viure
la llum que passeges
porta-me-la aquell dia
Manel-Claudi Santos
aprendré a morir
al final
de tant de viure
la llum que passeges
porta-me-la aquell dia
19 d’abril 2016
S'admiren mútuament
com cans de raça
que saben quan és hora
de pegar urpades
seques i teatrals.
Miquel Bauçà
odio la burgesia tradicional
que saben quan és hora
de pegar urpades
seques i teatrals.
Miquel Bauçà
odio la burgesia tradicional
els matins de diumenge
parlant castellà
a la plaça de l’església
embruten l’aire amb paraules cendra
embruten l’aire amb paraules cendra
i l’alè els put a rebost escofit
sota els pantalons de pinça
l’agra suor de mesos de criança
regalima uns centímetres des dels calçotets
regalima uns centímetres des dels calçotets
als calcetins que arriben fins la seginera
per entre febles pèls de ca blanquinós
es queixen de com de cruel és la vida
es queixen de com de cruel és la vida
respecte ses grans banalitats i fumen
el càncer imparable de la seva agror distintiva
10 d’abril 2016
Jo sóc l'home que va i ve entre el bar i la cabina telefònica.
Italo Calvino
quan ja res no pugui escriure
quan la poètica perdi interès
quan els mots em desafiïn
i ja no em facin contrapès
quan la màgia faci riure
quan no me'n recordi de res
quan a l’infern em parin taula
i estimar no valgui res
quan l'hivern de les idees
substitueixi els sentiments
serà l'hora d'amollar-ho
de cometre el gran excés
de deixar de ser poeta
de l'exili
i de
res més
04 d’abril 2016
Iată-l
mergănd prin lucruri,
Cumpănindu-şi
lumea
Marin Sorescu
a l'interior de la cova
que és el lloc de les foscors
on tremolen les idees
les passions fan cara d'os
al més fondo de la inèrcia
al rebost sense colors
al principal primera
al naixement dels sorolls
allà on dorms quan malsomies
al lloc on recordes les pors
allí
d'allò
quan fóreu
allò que fóssiu
el foc en farà runes
les runes s'esdevindran pols
la pols material artístic
i totes les arts emocions
les emocions tornaran plors
els plors crits de nadons
i els nadons acabaran
també convertits en records
allà dins de la cova
tot és ira i tot amor
tot comença
i tot se mor
21 de febrer 2016
Ahir vaig ser mig feliç
per uns moments:
llast de sentiments,
el cor just un matís...
No puc dir res més;
tot es resol a dins.
30 de novembre 2015
tota la nit han udolat els llops.
Francesc Garriga
no parleu més de la neu,
atrezzo evident dels fets:
s'escampa coixa la imatge
d'un bastó que serpenteja.
concís, com la paraula
que toca i no cap d'altra,
el botxí ha omplert d'obstacles
el camí per on venia
i es fa impossible el retorn.
i què? diràs, ho sé i crec
saber que, en la incertesa
de la redempció, hi ha un pou
amb una cambra secreta
tota plena de respostes,
per si algú t'hi posa veu
en un intent arriscat
d'escriure'n un poema
on no res t'hi sobri gaire.
04 de febrer 2015
Oh-oh-oh oh-oh-oh oh-oh-oh-oh
what I'd give for the lifetime I've wasted
Buddy Holly
Trenca un vas antic ple de cendra
escup la lluna la pruna les ganes
fes força per no morir
quan s'enlairi l'avió pensa en la neu
esgarrapa una taronja
crema un desig a la plaça
fes un pas
fes-ne un altre
camina el fons del mar
recull la sal que es fa als esquemes
si t'adorms en el somni que no toca
no toquis les petxines amb mans brutes
no embrutis natures de persona
dóna la mà a qui busca les galetes
que amagues en els plecs de la teva vida
teoritza
però pensa en la mida d'un univers
posa't de nen a les fotos d'ara
posa't d'adult a les fotos d'abans
guarda les dents sota el coixí
i el coixí sota dos caps
mira amunt
mantingue't a l'espera
what I'd give for the lifetime I've wasted
Buddy Holly
Trenca un vas antic ple de cendra
escup la lluna la pruna les ganes
fes força per no morir
quan s'enlairi l'avió pensa en la neu
esgarrapa una taronja
crema un desig a la plaça
fes un pas
fes-ne un altre
camina el fons del mar
recull la sal que es fa als esquemes
si t'adorms en el somni que no toca
no toquis les petxines amb mans brutes
no embrutis natures de persona
dóna la mà a qui busca les galetes
que amagues en els plecs de la teva vida
teoritza
però pensa en la mida d'un univers
posa't de nen a les fotos d'ara
posa't d'adult a les fotos d'abans
guarda les dents sota el coixí
i el coixí sota dos caps
mira amunt
mantingue't a l'espera
05 de gener 2015
T'aniran formigues per la roba, si no l'aixeques del terra.
Blai Bonet
en el moment de la sinceritat
quan és u qui sap on és
però algú altre ho vol saber també
en el moment de preguntar-se
si és un bosc frondós o un laberint
o un desert i som albins
o la nit del caçador
l'indret on ens trobem
en el moment de ser sincer
a voltes alguns cops en certs papers
no ho sabem
ser
Blai Bonet
en el moment de la sinceritat
quan és u qui sap on és
però algú altre ho vol saber també
en el moment de preguntar-se
si és un bosc frondós o un laberint
o un desert i som albins
o la nit del caçador
l'indret on ens trobem
en el moment de ser sincer
a voltes alguns cops en certs papers
no ho sabem
ser
31 de maig 2014
La llibertat comença rere el vòmit
Joan Fuster
me'n recordo i tu no ho sé
de tu d'allò del tot del poc del res
del més i els mesos dels panys
dels danys i d'anys de mals petits
de dits i ungles pell i crits i atacs
dels cossos la sorra i el tros de ment
que penja encara d'un pàl·lid rostre
del pal i què que sigui l'hora de ser tard
i què les monges descalces i què la rentadora
i què els veïns que espien i les taques dels llençols
i les burilles apagades al cor
no n'hi ha més de gravetat ara a l'espai
no era abans tan greu sense mil·límetres
m'entens? me tens? ments?
Joan Fuster
me'n recordo i tu no ho sé
de tu d'allò del tot del poc del res
del més i els mesos dels panys
dels danys i d'anys de mals petits
de dits i ungles pell i crits i atacs
dels cossos la sorra i el tros de ment
que penja encara d'un pàl·lid rostre
del pal i què que sigui l'hora de ser tard
i què les monges descalces i què la rentadora
i què els veïns que espien i les taques dels llençols
i les burilles apagades al cor
no n'hi ha més de gravetat ara a l'espai
no era abans tan greu sense mil·límetres
m'entens? me tens? ments?
28 de maig 2014
Ara voldria
tornar als vint anys
i et portaria
pels meus bancals.
Desideri Lombarte
els gals tenien por que el cel els caigués a sobre
i a mi quan m'ha passat només he pogut pensar:
coi de terrible bellesa que m'envolta per tot!
no recordava tant de blau no ho sabia tan poc núvol
no el sentia bé el sol abans era sord dels rajos rojos
entenia la setmana com set dies de circuït
és aquí on pugen les pregàries dels qui preguen?
és aquí on arriben els gemecs de tots els sexes?
és aquí la finestra oberta des d'on espien els déus ?
digueu-me el password o poseu-me el segell
al braç sant pere segurata
porto droga de la terra per la gent del purgatori
i m'hi vull llogar un trosset quedar-m'hi i ser salvatge
en aquest cel salvatge ple de mort i primavera
que em cau a sobre i regalima oh! com la vida quan la bec a gal
tornar als vint anys
i et portaria
pels meus bancals.
Desideri Lombarte
els gals tenien por que el cel els caigués a sobre
i a mi quan m'ha passat només he pogut pensar:
coi de terrible bellesa que m'envolta per tot!
no recordava tant de blau no ho sabia tan poc núvol
no el sentia bé el sol abans era sord dels rajos rojos
entenia la setmana com set dies de circuït
és aquí on pugen les pregàries dels qui preguen?
és aquí on arriben els gemecs de tots els sexes?
és aquí la finestra oberta des d'on espien els déus ?
digueu-me el password o poseu-me el segell
al braç sant pere segurata
porto droga de la terra per la gent del purgatori
i m'hi vull llogar un trosset quedar-m'hi i ser salvatge
en aquest cel salvatge ple de mort i primavera
que em cau a sobre i regalima oh! com la vida quan la bec a gal
17 d’abril 2014
Podríem fer moltes coses:
pujar a la teulada
Irene Solà
ai, he estat feliç... però quan?
quanta estona? i per què?
molt sobtadament he mirat l'amor
als ulls fondos i m'hi he tornat
a perdre i hi he nedat a pèl
com cremaven les aigües!
gairebé m'oblido del tendre
ventre de l'oliva trencada
del melic dels somnis agitats
que no podia veure
d'aquella olor de cosa certa
de bec d'ocell d'enigma per resoldre
de finestra verda
de besar una espiga
però quan ha succeït?
fa segles o aquest matí mateix?
ahir nit o a l'origen del món?
sargantana de l'amor
que t'escapes i em deixes la cua
com una àncora
queda't més deixa't una sabata
les claus de casa el mòbil
oblida paraules pels racons
reclama-me-les d'aquí uns dies
que en faré ara d'aquest enyor
nou que torna a tenir la teva forma?
l'encanteri bruix d'acer rogenc
imposa suau i a mida
cap racó sense vestir
sortiran bones les fotos
i mogudes també
pujar a la teulada
Irene Solà
ai, he estat feliç... però quan?
quanta estona? i per què?
molt sobtadament he mirat l'amor
als ulls fondos i m'hi he tornat
a perdre i hi he nedat a pèl
com cremaven les aigües!
gairebé m'oblido del tendre
ventre de l'oliva trencada
del melic dels somnis agitats
que no podia veure
d'aquella olor de cosa certa
de bec d'ocell d'enigma per resoldre
de finestra verda
de besar una espiga
però quan ha succeït?
fa segles o aquest matí mateix?
ahir nit o a l'origen del món?
sargantana de l'amor
que t'escapes i em deixes la cua
com una àncora
queda't més deixa't una sabata
les claus de casa el mòbil
oblida paraules pels racons
reclama-me-les d'aquí uns dies
que en faré ara d'aquest enyor
nou que torna a tenir la teva forma?
l'encanteri bruix d'acer rogenc
imposa suau i a mida
cap racó sense vestir
sortiran bones les fotos
i mogudes també
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
