butlleta premiada a l'interior d'un maki-sushi i ingerida


No era normal que jo, un criminal
sentimental, un matatot allò del cor,
fos de sobte indultat per la maça del destí
i expulsat a la dolcesa com si un premi meresqués,
jo, l'entès en destruir les raons belles de l'amar
de la gent que a mi m'amava i m'embellia
amb tanta entrega i foc i llum!

I d'aquí, la desorientació, la incertesa,
els rodaments de cap a cap d'una fotesa
explicable, només, des del punt de vista de l'innoble
i del farsant, de l'actor sempre esperant per fer-se l'orni
en qüestions emocionals, el despistat, el rodacors,
el sense sostre a qui l'amor sempre molesta.

Però duc un déu a dins i em fa travesses premiades.

I jugant fort als mals entesos, veig apropar-se 
el barram espumós dels cans corrent per sota de les venes 
perseguint la llebre atemorida de la pau. 


I no m'arronso, i tot ho aposto!

Casualitat vermella de les x, gràcies per tot allò que és possible. 

En una àrea de descans del viatge, dormo saltant entre els tendrums
dels teus somnis terribles.

No fluctua la cotització de les llagues alienes.

1 comentaris:

Unknown ha dit...

bé eduard, molt bé

 
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons